ostatge

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /usˈta.d͡ʒə/
balear /osˈta.d͡ʒə/, /usˈta.d͡ʒə/
Occidental: /osˈta.d͡ʒe/
  • Rimes: -adʒe
  • Homòfons: hostatge, hostatja
  • Etimologia: Del baix vulgar *ostaticum, de *hospitaticum ‎(«estatge en casa del creditor, persona donada com a fiança»), de hospes ‎(«hoste»), segle XIV. La pèrdua de la hac etimològica és possible que sigui per calc del francès antic ostage.

Nom

ostatge m. f. ‎(plural ostatges)

  1. Persona retinguda com a penyora per ser intercanviada en benefici propi o per assegurar que es complirà un pacte.

Notes

  • Tradicionalment masculí, l’ús com a femení epicè és rar.
  • En català antic alternava ostatge i hostatge amb duplicitat de significat.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: os·tat·ge (3)
  • Anagrama: esgotat

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads