ostentau

Català

Verb

ostentau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ostentar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ostentar.

Variants

• [1] ostenteu
• [2] ostenteu

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ten·tau (3)