ostentes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: ostentés

Català

Oriental: central /usˈten.təs/
balear /osˈten.təs/, /usˈten.təs/
Occidental: /osˈten.tes/

Verb

ostentes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ostentar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ostentar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: os·ten·tes (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads