ostento

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /usˈten.tu/, occidental /osˈten.to/
• Rimes: -ento

Verb

ostento

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ostentar.

Variants

• ostente, ostenti, ostent

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ten·to (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔsˈtɛn.toː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de ostendō.

Verb

ostentō ‎(1a present^?), ostentās ‎(2a present), ostentāre ‎(infinitiu), ostentāvī ‎(perfet), ostentātum ‎(supí)

1. ostentar, jo ostento