pallago

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /pəˈʎa.ɣu/
• Etimologia: D’origen incert, segle XIX. Relacionat amb el català empordanès pellot pel fet de dur tradicionalment pantalons curts ensenyant la pell de les cames. Potser del llatí pallāca ‎(«concubina»), del grec antic παλλακή ‎(pallakḗ, «noia jove»). Potser de l’occità palhardo ‎(literalment «jove que jeu a la palla»).

Nom

pallago m. ‎(plural pallagos, femení pallaga)

1. (septentrional) noi

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·lla·go (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DECat
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català