pan

Potser volíeu: pan-

Anglès

• Pronúncia: /pæn/

Nom

pan ‎(plural pans)

1. paella (estri de cuina)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: nap ^(revers)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpan/, meridional \ˈpaŋ\

Americà: alt /ˈpan/, baix \ˈpaŋ\, austral /ˈpan/

• Rimes: -an
• Etimologia: Del llatí panis.

Nom

pan m. ‎(plural panes)

1. pa

Derivats

• empanar
• panadero

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pan

Polonès

• Pronúncia: /pan̪/, àudio ^ⓘ
• Etimologia: De l'eslau occidental, procedent de l'arrel protoindoeuropea *pā- («alimentar»).

Nom

pan m. pers. ‎(femení pani)

1. senyor

   Tamten pan mówi o mnie.

   Eixe senyor està parlant de mi.

2. senyor feudal

   W niektórych krajach pan feudalny miał tzw. „prawo pierwszej nocy

   En alguns països el senyor feudal reclamava el dret de cuixa.

Declinació

Declinació de pan

	singular	plural
Nominatiu	pan	panowie
Genitiu	pana	panów
Datiu	panu	panom
Acusatiu	pana	panów
Instrumental	panem	panami
Locatiu	panu	panach
Vocatiu	panie	panowie

Derivats

• panek
• panicz
• panisko
• panna
• panoszyć się
• panować
• pański
• państwo
• wspaniały

Pronom

pan m. pers. ‎(femení pani)

1. vostè

   Czy mógłby pan powtórzyć?

   Podria vostè repetir?

Declinació

Declinació de pan

	singular	plural
Nominatiu	pan	panowie
Genitiu	pana	panów
Datiu	panu	panom
Acusatiu	pana	panów
Instrumental	panem	panami
Locatiu	panu	panach
Vocatiu	panie	panowie

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.787