panarra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈna.rə/, occidental /paˈna.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: De pa i el sufix -arra, segle XIX.

Adjectiu

panarra inv. ‎(plural panarres)

1. Que és molt menjador de pa.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: paniego ^(es), panero ^(es)

Nom

panarra m. f. ‎(plural panarres)

1. Persona que menja molt pa.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·nar·ra (3)
• Anagrames: arparan, pararan, raparan

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /paˈna.ra/

Americà: alt /p(a)ˈna.ra/, baix /paˈna.ra/

• Rimes: -ara
• Etimologia: Del llatí vulgar *pennāria, de pinnātus ‎(«alat»).

Nom

panarra m. ‎(plural panarras)

1. ratapinyada
2. (col·loquial) babau

Sinònims

• murciélago