pando

Potser volíeu: pândo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpan.doː/
• Etimologia: [1] De l'arrel protoindoeuropea *peth₂- ‎(«escampar»); [2] de pandus.

Verb

pandō ‎(1a present^?), pandis ‎(2a present), pandere ‎(infinitiu), pandī ‎(perfet), passum ‎(supí)

1. estendre, jo estenc, desplegar

   Pandere telas in parietibus.

   Desplegar cortines sobre les parets.

   Pandere ficos.

   Estendre les figues al sol [per conservar-les].

2. obrir, jo obro

   Moenia urbis pandere.

   Obrir una escletxa a les muralles de la ciutat.

3. revelar, jo revelo, descobrir

   vobis Furiarum ego maxima pando...

   Jo, la més formidable de les Fúries, us revelo...

Derivats

• expandō
• pansa
• passim
• passus

Verb

pandō ‎(1a present^?), pandās ‎(2a present), pandāre ‎(infinitiu), pandāvī ‎(perfet), pandātum ‎(supí)

1. doblegar, jo doblego, arquejar, jo arquejo

Sinònims

• pandor

Adjectiu

pandō

1. datiu masculí singular de pandus
2. datiu neutre singular de pandus
3. ablatiu masculí singular de pandus
4. ablatiu neutre singular de pandus