paor

Català antic

• Etimologia: Del llatí pavor, segle XII, del verb pavēre ‎(«tremolar»).

Nom

paor f. ‎(plural paors)

1. por

   «Dix que él tota hora agué gran paor que aquel moro no aguessen de mala rahon aquels qui·l prengueren.»

   Guillem de Castalla, Pere de Golmés, Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1277.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL