papis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.pis/
• Rimes: -apis

Verb

papis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb papar.

   [Que tu] papis o papes; [tu] no papis o papes.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pis (2)
• Anagrames: pispa, pispà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpa.pis/, meridional /ˈpa.pih/

Americà: alt /ˈpa.p(i)s/, baix /ˈpa.pih/, austral /ˈpa.pis/

• Rimes: -apis

Nom

papis m. pl.

1. forma plural de papi

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pis (2)
• Anagrames: pipas, pipás, pispa, pispá