parca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpar.kə/, occidental /ˈpaɾ.ka/
• Rimes: -aɾka

Nom

parca f. ‎(plural parques)

1. Cadascuna de les tres divinitats de la mitologia romana (calques de les moires de la mitologia grega) encarregades de gestionar l'inici, fi i durada de la vida de cada individu, inclosos els déus. La vida és simbolitzada per un fil que s'està filant i la mort com la tisora que el talla.
2. Per extensió al significat anterior mort, especialment quan es representat com una figura esquelètica.
3. Abric no més llarg de mitja cuixa, folrat i típicament amb caputxa. És originari dels esquimals que el feien de pell.

Adjectiu

parca f. ‎(plural parques)

1. Forma femenina de parc.

Miscel·lània

• Síl·labes: par·ca (2)
• Anagrames: aparc, capar, capra, carpa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpaɾ.ka/

Americà: alt /ˈpaɾ.k(a)/, baix /ˈpaɾ.ka/

• Rimes: -aɾka

Adjectiu

parca f. ‎(plural parcas)

1. forma femenina de parco

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpar.ka/

Adjectiu

parca f. ‎(plural parche)

1. forma femenina de parco