paria

Potser volíeu: paría, pària, pária

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾi.ə/, occidental /paˈɾi.a/
• Rimes: -ia

Verb

paria

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de parir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de parir.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ri·a (3)
• Anagrames: apria, aprià, paira, pairà, païra

Català antic

Verb

paria

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.ɾja/
• Rimes: -aɾja
• Etimologia:

[Nom 1] Del portuguès pária, del tàmil பறையன் ‎(«tocador de bombo»).

[Adjectiu i Nom 2] Femení de pario.

Nom

paria m. f. ‎(plural parias)

1. pària

Adjectiu

paria f. ‎(plural parias)

1. forma femenina de pario

Nom

paria f. ‎(plural parias)

1. forma femenina de pario

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ria (2)
• Anagrames: arpía, paira, pairá, piara, piará

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paria

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.rɪ.a/

Adjectiu

paria

1. nominatiu neutre plural de par
2. vocatiu neutre plural de par
3. acusatiu neutre plural de par