pauper

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpaw.pɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *peh₂w- («poc, petit»).

Adjectiu

pauper m. f. n. ‎(genitiu pauperis, comparatiu pauperior, superlatiu pauperrimus)

1. pobre

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació, tema en consonant.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	pauper			pauperēs	paupera
Vocatiu	pauper			pauperēs	paupera
Acusatiu	pauperem	pauper		pauperēs	paupera
Genitiu	pauperis			pauperum
Datiu	pauperī			pauperibus
Ablatiu	paupere			pauperibus