paz

Català antic

• Pronúncia: /ˈpad͡z/
• Etimologia: Del llatí pācem.

Nom

paz f.

1. (primitiu) forma alternativa de pau

   «Juro ego Pere Ramon comte fil de Valenca comtessa che d' achesta hora enant, treva et paz tenré et a mos òmens tener la mannaré.» (Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell, 1098-1112)

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpaθ/, meridional /ˈpah/

Americà: alt /ˈpas/, baix /ˈpah/, austral /ˈpas/

• Rimes: -aθ
• Etimologia: Del llatí pax.

Nom

paz f. ‎(plural paces)

1. pau