pendens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛn.dɛns/
• Etimologia: Participi de pendeō.

Adjectiu

pendēns m. f. n. ‎(genitiu pendentis)

1. penjant
2. flàccid

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	pendēns			pendentēs	pendentia
Vocatiu	pendēns			pendentēs	pendentia
Acusatiu	pendentem	pendēns		pendentēs	pendentia
Genitiu	pendentis			pendentium
Datiu	pendentī			pendentibus
Ablatiu	pendentī			pendentibus