pensares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pənˈsa.ɾəs/, occidental /penˈsa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

pensares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de pensar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb pensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·sa·res (3)
• Anagrames: apressen, arpessen, enaspres, enasprés, paressen, pensar-se, preassen, rapessen, repassen, repensàs