peralte

Català

Verb

peralte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de peraltar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb peraltar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb peraltar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb peraltar.

Variants

• [1] peralto, peralti
• [2] peralti
• [3] peralti
• [4] peralti

Miscel·lània

• Síl·labes: per·al·te (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /peˈɾal.te/

Americà: alt /peˈɾal.t(e)/, baix /peˈɾal.te/

• Rimes: -alte

Nom

peralte m. ‎(plural peraltes)

1. (arquitectura) peralt

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ral·te (3)

Vegeu també

• peralte. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].