perenne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾɛn.nə/, occidental /peˈɾen.ne/
• Etimologia: Del llatí perennis, 1803.

Adjectiu

perenne inv. ‎(plural perennes)

1. continu, incessant, perpetu
2. (Botànica) Dit d'una planta: que viu tres o més anys.
3. (Botànica) Dit d'una fulla: que viu més d'un any.

   Un arbre de fulla perenne.

Antònims

• caduc, decidu (botànica)

Derivats

• perennal, perennalment, perennant, perennement, perennifoli, perennitat

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ren·ne (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB