perfectus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɛrˈfɛk.tʊs/
• Etimologia: Derivat de perficiō.

Adjectiu

perfectus m., perfecta f., perfectum n. ‎(comparatiu perfectior, superlatiu perfectissimus)

1. acabat, completat, perfet
2. perfecte, excel·lent

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	perfectus	perfecta	perfectum		perfectī	perfectae	perfecta
Vocatiu	perfecte	perfecta	perfectum		perfectī	perfectae	perfecta
Acusatiu	perfectum	perfectam	perfectum		perfectōs	perfectās	perfecta
Genitiu	perfectī	perfectae	perfectī		perfectōrum	perfectārum	perfectōrum
Datiu	perfectō	perfectae	perfectō		perfectīs
Ablatiu	perfectō	perfectā	perfectō		perfectīs