permanens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛr.ma.nɛns/
• Etimologia: Derivat del participi de permaneō.

Adjectiu

permanēns m. f. n. ‎(genitiu permanentis)

1. permanent

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	permanēns			permanentēs	permanentia
Vocatiu	permanēns			permanentēs	permanentia
Acusatiu	permanentem	permanēns		permanentēs	permanentia
Genitiu	permanentis			permanentium
Datiu	permanentī			permanentibus
Ablatiu	permanentī			permanentibus