perseguires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.səˈɣi.ɾəs/, occidental /peɾ.seˈɣi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

perseguires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de perseguir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb perseguir.

Variants

• [1] perseguigueres
• [2] perseguiguesses, perseguigueres, perseguissis, perseguisses

Miscel·lània

• Síl·labes: per·se·gui·res (4)
• Anagrames: pergirésseu, respiregués