persignaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pər.siŋˈna.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /per.siŋˈna.ɾen/, valencià /peɾ.siɡˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

persignaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de persignar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb persignar.

Variants

• [2] persignessin, persignessen, persignassin, persignassen

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sig·na·ren (4)