persignares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pər.siŋˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /per.siŋˈna.ɾes/, valencià /peɾ.siɡˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

persignares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de persignar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb persignar.

Variants

• [2] persignessis, persignesses, persignassis, persignasses

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sig·na·res (4)
• Anagrama: persignar-se