personava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.suˈna.βə/
	balear /pəɾ.soˈna.və/, /pər.suˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /per.soˈna.βa/
	valencià /peɾ.soˈna.va/, /peɾ.soˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

personava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de personar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de personar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·so·na·va (4)
• Anagrames: arponaves, pavonares