phantasma

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fanˈtas.ma/
• Etimologia: Del grec antic φάντασμα ‎(phántasma).

Nom

phantasma n. ‎(genitiu phantasmatis)

1. fantasma

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	phantasma	phantasmata
Vocatiu	phantasma	phantasmata
Acusatiu	phantasma	phantasmata
Genitiu	phantasmatis	phantasmatum
Datiu	phantasmatī	phantasmatibus
Ablatiu	phantasmate	phantasmatibus