phoeniceus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fojˈniː.kews/
• Etimologia: Del grec antic φοινίκεος ‎(phoiníkeos).

Adjectiu

phoenīceus m., phoenīcea f., phoenīceum n.

1. purpuri

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	phoenīceus	phoenīcea	phoenīceum		phoenīceī	phoenīceae	phoenīcea
Vocatiu	phoenīcee	phoenīcea	phoenīceum		phoenīceī	phoenīceae	phoenīcea
Acusatiu	phoenīceum	phoenīceam	phoenīceum		phoenīceōs	phoenīceās	phoenīcea
Genitiu	phoenīceī	phoenīceae	phoenīceī		phoenīceōrum	phoenīceārum	phoenīceōrum
Datiu	phoenīceō	phoenīceae	phoenīceō		phoenīceīs
Ablatiu	phoenīceō	phoenīceā	phoenīceō		phoenīceīs

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «phoeniceus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.