picotege

Català

Verb

picotege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picotejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picotejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picotejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb picotejar.

Variants

• [1] picotejo, picotegi, picoteig
• [2] picotegi
• [3] picotegi
• [4] picotegi

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·co·te·ge (4)