pingo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɪŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peik- («acolorir, tacar»).

Verb

pingō ‎(1a present^?), pingis ‎(2a present), pingere ‎(infinitiu), pinxī ‎(perfet), pictum ‎(supí)

1. acolorir, pintar

   Pingere capillum.

   Acolorir els cabells.

2. ornar, guarnir, brodar

   Pingere bibliothecam constructione et sillybis

   Decorar els compartiments i rètols d'una biblioteca.

   Pingere acu

   brodar» o «decorar amb l'agulla

3. representar, dibuixar

   In mensa pingere castra.

   Representar un campament damunt la taula.

Derivats

appingō dēpingō expingō pictilis pictor pictōrius pictūra

pictūrātus pictus pigmentum pigmentārius pigmentātus