plaent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫəˈen/
	balear /pɫəˈent/, /pɫəˈen/
Occidental:	nord-occidental /pɫaˈen/
	valencià /pɫaˈent/, /pɫaˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí placente(m), acusatiu de placēns, participi present de placēre, segle XIV.

Adjectiu

plaent inv. ‎(plural plaents)

1. Que plau, agradable.

Variants

• plasent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pleasant ^(en)
• Castellà: placentero ^(es)
• Francès: plaisant ^(fr)
• Llengua de signes catalana: AGRADAR ^(csc)

Verb

plaent

1. Gerundi del verb plaure.

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ent (2)
• Heterograma de 6 lletres (aelnpt)
• Anagrames: pelant, plante

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC