planeig

Català

Verb

planeig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de planejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·neig (2)
• Heterograma de 7 lletres (aegilnp)
• Anagrames: glapien, palegin, plagien, planegi, planegí