plango

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaŋ.ɡoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *pleh₂k-, la mateixa arrel que va donar plēctō i plaudō.

Verb

plangō ‎(1a present^?), plangis ‎(2a present), plangere ‎(infinitiu), plānxī ‎(perfet), plānctum ‎(supí)

1. copejar
2. plànyer-se