plebeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈβɛw/, occidental /pɫeˈbɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí plebeius, segle XV.

Nom

plebeu m. ‎(plural plebeus)

1. A l'antiga Roma, persona d'origen no noble que formava part de la classe popular.

Adjectiu

plebeu m. ‎(femení plebea, plural masculí plebeus, plural femení plebees)

1. Relatiu o pertanyent a la plebs.
2. Vulgar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: plebeo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·beu (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC