ploma

Potser volíeu: plomà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɫo.mə/ⓘ, balear /ˈpɫo.mə/
	septentrional /ˈpɫu.mə/
Occidental:	/ˈpɫo.ma/

• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí plūma, segle XIV.

Nom

ploma f. ‎(plural plomes)

1. Estructura de ceratines de la pell dels ocells.
2. Artefacte per a escriure, que té un plomí.

Traduccions

Estructura dels ocells

• Albanès: pendë ^(sq) f.
• Alemany: Feder ^(de) f.
• Anglès: feather ^(en)
• Belarús: пяро́ ^(be) n. ‎(piaró)
• Bretó: pluenn ^(br) f.
• Castellà: pluma ^(es) f.
• Danès: fjer ^(da) c.
• Eslovac: pero ^(sk) n.
• Esperanto: plumo ^(eo)
• Estonià: sulg ^(et)
• Feroès: fjøður ^(fo) f.
• Finès: sulka ^(fi)
• Francès: plume ^(fr)
• Friülà: plume ^(fur)
• Gallec: pluma ^(gl) f.
• Gal·lès: plu ^(cy) f. pl.
• Georgià: ბუმბული ^(ka) ‎(búmbuli)
• Guaraní: ague ^(gn)
• Ídix: פֿעדער‎ ^(yi)
• Italià: penna ^(it), piuma ^(it)
• Japonès: 羽 ^(ja)
• Kurd: perr ^(ku)
• Llatí: pluma ^(la) f., penna ^(la) f.
• Maltès: rix ^(mt) m.
• Neerlandès: veer ^(nl) f.
• Noruec: fjær ^(no) m. f.
• Polonès: pióro ^(pl) n.
• Portuguès: pluma ^(pt) f., pena ^(pt) f.
• Quítxua: phuru ^(qu)
• Romanès: pană ^(ro) f., fulg ^(ro) n.
• Rus: перо́ ^(ru) n. ‎(peró)
• Sard: pinna ^(sc)
• Suec: fjäder ^(sv) c.
• Tai: ขนนก ^(th)
• Tàmil: சிறகு ^(ta)
• Telugu: ఈక ^(te)
• Txec: péro ^(cs) n.
• Volapük: plüm ^(vo)
• Xinès: 羽毛 ^(zh) ‎(yǔmáo)

Artefacte per a escriure

• Anglès: quill ^(en)
• Castellà: pluma ^(es) f.
• Francès: plume ^(fr)
• Italià: penna ^(it)

Verb

ploma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plomar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plomar.

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ma (2)
• Anagrama: aplom

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot