poliren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi.rən/
	balear /poˈɫi.rən/, /puˈɫi.rən/
Occidental:	/poˈɫi.ren/

Verb

poliren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de polir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.

Variants

• [1] poligueren
• [2] poliguessen, poligueren, polissin, polissen

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·ren (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilnopr)