polires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi.rəs/
	balear /poˈɫi.rəs/, /puˈɫi.rəs/
Occidental:	/poˈɫi.res/

Verb

polires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.

Variants

• [1] poligueres
• [2] poliguesses, poligueres, polissis, polisses

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
• Anagrama: polir-se