poliva

Català

Verb

poliva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de polir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de polir.

Variants

• [1] poligueva, polia
• [2] poligueva, polia

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (ailopv)
• Anagrama: plovia