polixes

Català

Verb

polixes

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de polir.
2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb polir.

Variants

• [1] poleixes
• [2] poleixis, polisques, polesquis, polixos, polesques

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·xes (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilopsx)