polus
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Llatí
- Pronúncia(i): /ˈpɔ.lʊs/
- Etimologia: Del grec πόλος (pólos, «eix de rotació»).
Nom
polus m. (genitiu polī)
- pol, extrems d'un eix de rotació
- «"[...] terra a verticibus duobus, quos appellaverunt polos, centrum caeli est, nec non signiferi oblique inter eos siti."» (Plini el Vell, Naturalis Historia, II, 15-13)
- La Terra té dos extrems que s'anomenen pols; està en el centre del cel, però això no impedeix que estigui obliquament entre ells.
Declinació
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads