poneva

Català

Verb

poneva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de pondre.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de pondre.

Variants

• [1] poniva, ponia
• [2] poniva, ponia

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ne·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenopv)
• Anagrames: penavo, poaven

Italià

Verb

poneva

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de porre