postrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pusˈtɾa.ɾəs/
	balear /posˈtɾa.ɾəs/, /pusˈtɾa.ɾəs/
Occidental:	/posˈtɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

postrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de postrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb postrar.

Variants

• [2] postressis, postresses, postrassis, postrasses

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·tra·res (3)
• Anagrama: postrar-se