postre

Potser volíeu: postré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɔs.tɾə/, occidental /ˈpɔs.tɾe/
• Rimes: -ɔstɾe

Verb

postre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de postrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb postrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb postrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb postrar.

Variants

• [1] postro, postri, postr
• [2,3,4] postri

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·tre (2)
• Heterograma de 6 lletres (eoprst)
• Anagrames: esport, estrop, portes, Portes, portés, potres, potser, presto, tropes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpos.tɾe/, meridional /ˈpoh.tɾe/

Americà: alt /ˈpos.t͡s(e)/, baix /ˈpoh.tɾe/

• Rimes: -ostɾe

Nom

postre m. ‎(plural postres)

1. postres

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·tre (2)
• Heterograma de 6 lletres (eoprst)