potiner

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /pu.tiˈne/
balear /po.tiˈne/, /pu.tiˈne/
Occidental: nord-occidental /po.tiˈne/, valencià /po.tiˈneɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De potina i el sufix -er, probablement del llatí vulgar *pultīna, derivat de pŭls («farinetes»).

Adjectiu

potiner m. (femení potinera, plural masculí potiners, plural femení potineres)

  1. Que fa coses que embruten i no li sap mal embrutar-se mentre ho fa.
  2. Que no posa cura en fer les coses.

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: po·ti·ner (3)
  • Heterograma de 7 lletres (einoprt)
  • Anagrama: entorpí

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads