pral

Potser volíeu: pral.

Caló català

• Pronúncia: /ˈpɾal/
• Etimologia: Del romaní phral. Cognat de l’anglès pal.

Nom

pral m. ‎(femení pralí)

1. germà

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33