predicatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾə.ði.kəˈtiw/, occidental /pɾe.ði.kaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí praedicativus, segle XIV.

Adjectiu

predicatiu m. ‎(femení predicativa, plural masculí predicatius, plural femení predicatives)

1. Relatiu o pertanyent al predicat.

Traduccions

predicatiu [1] (relatiu al predicat)

• Castellà: predicativo ^(es) m.

Nom

predicatiu m. ‎(plural predicatius)

1. Tipus de verb no copulatiu.
2. Complement verbal caracteritzat per referir-se alhora al verb i a un altre element de la frase.

Traduccions

predicatiu [1] (tipus de verb)

• Castellà: predicativo ^(es) m.

predicatiu [2] (complement verbal)

• Castellà: predicativo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·di·ca·tiu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot