pregares

Català

Verb

pregares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de pregar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb pregar.

Variants

• [2] pregueguesses, preguessis, preguesses, pregassis, pregasses

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ga·res (3)
• Anagrama: garrepes