pregue

Català

Verb

pregue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pregar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pregar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pregar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pregar.

Variants

• [1] prego, pregui, preg
• [2] pregui, prego
• [3] pregui, prego
• [4] pregui

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·gue (2)
• Anagrama: urpege