prejutge

Català

Verb

prejutge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prejutjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb prejutjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb prejutjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb prejutjar.

Variants

• [1] prejutjo, prejutgi, prejutj
• [2] prejutgi
• [3] prejutgi
• [4] prejutgi

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·jut·ge (3)