premes

Potser volíeu: premés

Català

Verb

premes

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de prémer.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb prémer.

Variants

• [1] prems
• [2] premis, premos

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mes (2)
• Anagrames: empres, emprès, emprés, permès, permés, premse, sempre