pres

Potser volíeu: pres., près, prés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɾɛs/
	balear /ˈpɾəs/, /ˈpɾɛs/
Occidental:	/ˈpɾes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí prehensus, segle XII.

Nom

pres m. ‎(plural presos, femení presa)

1. Presoner, privat de llibertat.

Adjectiu

pres m. ‎(femení presa, plural masculí presos, plural femení preses)

1. Dit de qui és presoner, privat de llibertat.

Verb

pres

1. Participi masculí singular del verb prendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: pers, reps, serp ^(revers)

Català antic

• Etimologia: Del llatí pressus ‎(«premsat, comprimit»).

Adverbi

pres

1. prop

Verb

pres

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de prendre
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de prendre
3. participi masculí singular de prendre

Variants

• (1a persona) pris, prenguí, pringuí
• (3a persona) pris, prengué

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo