prest

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾest/
• Rimes: -est
• Etimologia: Del llatí tardà praestus ‎(«preparat, disposat»), de l’adverbi praestō ‎(«a mà, a l’abast»), segle XIII.

Adjectiu

prest m. ‎(femení presta, plural masculí prests o prestos, plural femení prestes)

1. preparat
2. ràpid

Derivats

• prestament

Adverbi

prest

1. aviat
2. d'hora

Verb

prest

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prestar.

Variants

• presto, preste, presti

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: treps

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Verb

prest

1. passat i participi de press